L'└ngel de la Catedral - La nostra ciutat. Restaurant Casa Marieta






L'└ngel de la Catedral

a ciutat de Girona esta presidida per la catedral. I més amunt de la gran nau, hi ha el campanar, i per sobre de les campanes, l’àngel. L' àngel i les campanes són elements omnipresents a la vida ciutadana des de fa segles. Els àngels, aquests esperits divins, servidors del Déu Pare, símbol de les forces del bé, protectors dels fidels cristians, emplenen amb les seves grans ales esteses les nostres esglésies, esculpits en pedra o tallats en fusta, brodats en tapissos o ornaments litúrgics, pintats sobre el pergamí dels vells llibres, o brillant en el vidre transparent i lluminós dels vitralls. Milers i milers d' àngels protegeixen Girona de tot mal. Però per damunt de tots, com un germà gran, el gran àngel de la catedral, amb les seves immenses ales metàl·liques vigila la ciutat.
n realitat, en el seu origen, l’àngel de la catedral no era cap àngel. Abans que una bala francesa, durant els setges napoleònics, li arranqués el cap, es podia veure que tenia els ulls tapats amb una bena. Encara que portés ales, representava la Fe. Però estava tan alt i tan lluny que el detall dels ulls tapats passava desapercebut pels gironins i les seves ales el varen convertir, per al poble fidel, en un àngel. Naturalment, l’absència del cap va contribuir en aquest error d’identificació. I com a Àngel ha quedat per sempre. Amb molt bon criteri, en restaurar no fa gaires anys l' escultura, molt malmesa pels llamps, els vents, els freds i el sol, a més de les ferides de guerra, se’l va proveir d’un cap amb els ulls ben oberts. Això dóna constància que el desig del poble esta per damunt de la versió històrica dels erudits.

ota l’àngel, les campanes de la catedral donen un ritme sonor a la ciutat. Toquen les hores i marquen la fita de les festes joioses tocant a gloria o els luctuosos funerals, amb toc de difunts. Les campanes tenen també la seva historia i la seva llegenda. Totes les campanes tenien un nom, i la més coneguda era la Beneta. El seu nom ve del fet que estava dedicada a sant Benet, però encara que estigués batejada, pels gironins va ser coneguda sempre com el Bombo per la seva grandària i la seva immensa capacitat sonora. Quan Girona era assetjada, amb el seu so alertava els gironins tocant a sometent. Però entrant en els dominis de la llegenda, diuen que quan un canonge estava a punt de morir, la Beneta, sense que ningú toqués la corda del seu batall, tocava tres vegades i el seu so ressonava per les voltes de la gran nau, anunciant la mort imminent del clergue.

erò no són pas les campanes de la catedral les úniques que tenen la seva llegenda. A l' església de Santa Susanna del Mercadal, al campanar, ara enderrocat, hi havia una altra campana molt coneguda, anomenada la Susanna en honor a la santa que es venerava en aquell lloc. I diuen que durant els setges napoleònics de 1808 i 1809, la Susanna tocava tota sola cridant els gironins a defensar la ciutat. I això venia de lluny, perquè cap al segle XVII, quan Girona estava assetjada pels francesos del Mariscal Bellefond (que ja havia tingut problemes amb les mosques de sant Narcís), la nit de Tots Sants de l' any 1 683 les tropes enemigues s'estaven infiltrant secretament dintre la ciutat seguint l' areny de l’Onyar, degollant silenciosament. els gironins que trobaven al seu pas. Però en arribar els francesos a l' església del Mercadal, la campana Susanna es va posar a tocar a sometent tota sola, alertant els gironins,que varen poder salvar la ciutat.

l metal·lic àngel de la catedral, els ingenus àngels pintats per la monja Eudes en el llibre del Beatus, els sants Miquels que estan a les claus de volta i als vitralls, i els innombrables àngels dels altars, les estampes i els capitells, estenen les seves ales, agombolats pel so de les campanes gironines...


Llegendes i Misteris de Girona
Carles Vivó
Quaderns de la Revista de Girona, 24
Diputació de Girona Novembre 1989

Nota Legal            Mapa Web