La Cocollona - La nostra ciutat. Restaurant Casa Marieta






La Cocollona

iu la llegenda que a la banda esquerra de l'Onyar, pel barri del Mercadal, hi havia un convent de monges que practicaven molt poc les devocions i penitencies que els pertocaven. Però entre elles hi havia una novícia, carregada de bona fe i amb veritable vocació religiosa, que no volia seguir les altres germanes en el seu errat camí i els retreia contínuament la vida pecaminosa que portaven. I aleshores, les germanes, per no haver-la, la varen tancar amb pany i clau en una cel·la subterrània, molt a prop d' on ara té sortida al riu la sèquia Monar.
urant molts anys, la pobra novícia va restar empresonada a la tètrica cova fins que la persistent humitat, la falta de llum i la mala alimentació, varen fer que li anessin sortint unes escates a tot el cos fins que, a poc a poc, va sofrir una metamorfosi total i es va quedar convertida en una mena de cocodril. Però encara que tingués un aspecte repulsiu, la seva santedat i la puresa de la seva anima varen contribuir d’una altra manera a la transformació del seu cos: li varen sortir a la seva esquena de rèptil unes meravelloses ales de papallona, de lluminosos colors. I així la novícia es va transformar en la Cocollona.

uan va morir, sola i abandonada, el seu fantasma va començar a ser vist nedant per les aigües del riu Onyar, pels voltants del lloc on havia estat injustament tancada, més o menys entre els actuals ponts de Pedra i de les Peixateries Velles. I diuen que, únicament les nits de lluna plena, cap a l' alba, en aquella hora boirosa en que els fantasmes són visibles, aquells gironins que siguin veritablement sensibles poden veure l’espectre mig transparent i borrós d’un cocodril amb ales de papallona que va nedant, amunt i avall, fins que, al primer raig de sol s’esvaneix.


Llegendes i Misteris de Girona
Carles Vivó
Quaderns de la Revista de Girona, 24
Diputació de Girona Novembre 1989

Nota Legal            Mapa Web